Els dies 6 i 7 d’Octubre a les 16:00h, a l’edifici Miramar, taller gratuït sobre la por.
Places limitades.
Inscripció obligatòria a activitats@elcervellsocial.org
Imprescindible especificar el dia d’assistència (dissabte 6 ó diumenge 7)
La psicologia defineix la por com aquella emoció bàsica que apareix davant la percepció d'un perill, desembocant en general en un sentiment desagradable. El cineasta Woody Allen, no obstant això, ho concep com el seu company més fidel; aquell que mai li ha enganyat per anar-se amb un altre.
Companyia i emoció, són en realitat termes que s'ajusten perfectament a l'experiència de la por. L'acceleració del pols, les pupil·les dilatades, la suor freda conformen aquest company de viatge que ha estat al costat de l’ésser humà des de sempre. I és que l'emoció de la por no deixa de ser una estratègia evolutiva que respon a una millor adaptació al medi on vivim. La seva funció és simple, preparar-nos per a la fugida o la lluita quan ens sentim amenaçats.
Curiosament, la por també, de vegades, actua com font d'entreteniment, i ens ho duem de passeig deliberadament a esdeveniments com El Festival Internacional de Cinema de Catalunya de Sitges amb la intenció d'experimentar un estrany plaer.
Professors del Taller:
Dr. Oscar Vilarroya. Investigador en ciències cognitives. Director de la Càtedra UAB “el cervell social”
Dra. Eva Loste. Directora executiva, càtedra UAB “el cervell social”
Més informació
El taller Les dues cares de la por, va partir del gènere de terror per introduir els mecanismes neurobiològics que participen en la por. Va presentar les diferents formes de por mitjançant uns exercicis pràctics on l'audiència experimentava pors innates, inconscients, apreses i induïdes, així com va desvetllar les raons que converteixen a la por en una emoció dicotòmica en la qual tant el plaer com el disgust tenen cabuda. Presenciar situacions de por en la ficció activa els mecanismes d'aprenentatge basats en el joc, és a dir, en la simulació de qualsevol tipus de situació, amb l'avantatge que sempre estarà sota control. En realitat, el cinema de terror actua com pati de jocs en el qual l'espectador aprèn a gestionar perills i amenaces sota la certesa de que la seva integritat quedarà intacta i amb l'empatia com eina per experimentar l'estat de por dels personatges.
A més, el taller “Les dues cares de la por” va comptar amb la participació d'alguns dels protagonistes del gènere. El dissabte 6 va visitar el taller el cap del Festival, el seu director Ángel Sala, per compartir amb l'audiència la seva visió particular de la por. Escriptor, guionista i crític cinematogràfic, Ángel Sala va aparcar la professió d'advocat per la passió del cinema de terror i ha aconseguit fer de Sitges la cita anual més important en el seu gènere. Durant la intervenció, Ángel Sala va recordar al públic que el gènere de terror ha sabut transformar les pors de cada època en fils narratius inquietants i monstres de variades naturaleses. Aquesta edició del festival, segons Sala, recull nombroses cintes que plasmen una nova por social. Es tracta de la pèrdua d'intimitat, de la dissolució de la realitat, de la presència omnipresent d'un tercer ull, la càmera, que converteix a l'espectador en voyeur dels pitjors malsons.
Aquest és, de fet, el leitmotiv d'una de les pel·lícules més esperades del Festival, REC. L'última pel·lícula de Jaume Balagueró i Paco Plaza, REC, narra la història d'un equip de televisió que es veu embolicat en un estrany cas durant el rodatge d’un reportatge. Jaume Balagueró va ser el convidat d'excepció en el taller del diumenge 7, i va compartir amb els assistents les motivacions que li van dur a gravar una cinta d'aquestes característiques.
Si vols accedir al material utilitzat en el taller, t'oferim la presentació Per què existeix la por?
