Malgrat l’actual tendència de negar la mort, La Càtedra “el cervell social” s’atreveix a despullar aquesta última experiència vital des de punts de vista tan dispars como son la biologia, la historia, la neurologia o la primatologia. En l’àmbit científic, aquestes distintes disciplines han començat a aportar noves dades que expliquen els circuïts neuronals subjacents a ella. Sembla ser que un sofisticat procés neuronal en el nostre cervell, fruit de l’evolució de milers de milions d’anys, ha donat lloc a l’autoconsciència, a la identitat y al percebre’ns únics i irrepetibles.

Aquest coneixement de la mort, que també posseeixen alguns animals, es manifesta en nosaltres en el seu grau màxim, causant-nos tants sofriments amb la idea de que algun dia deixarem d’existir. Però al cap i a la fi, la mort ens marca des de el naixement i, la seva presència, és un element constant en les nostres vides. Comprendre-la significa, també, comprendre’ns millor a nosaltres mateixos.